El 17 i 18 de març arriba de nou el Saló de l’oci ferroviari, LLEIDA EXPO TREN  2012,  que enguany celebra la tercera edició.

L’esdeveniment té el suport de la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril i del Club N de España, dues entitats que agrupen associacions d’aficionats al tren i al modelisme ferroviari i que exhibiran diverses maquetes a escales diferents. També és prevista la participació de maquetistes professionals i d’aficionats particulars. L’apartat lúdic es completarà amb la visita als tallers ferroviaris de l’Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari (ARMF).

A nivell comercial, hi seran presents les principals marques de modelisme ferroviari tant pel que fa a trens com a materials per a la construcció de maquetes, i també hi haurà un espai dedicat a la venda.

Igual que els anys anteriors PIRINEU EMOCIÓ hi participa amb un stand. Com agència receptiva de les terres de Lleida, oferim diversos programes de turisme ferroviari cap el Pallars amb el “Tren dels Llacs”. També podem informar i oferir de tots els productes tan de turisme ferroviari com de qualsevol altra classe i a qualsevol destinació arreu del mon.

Aquest any totes les persones que ens visitin i omplin una butlleta,  podran participar en el sorteig d’un cap de setmana al Pallars.

24/02/12 Vidal Vidal

El ministre Cañete, aquell que es proposava aplicar per dallonses l´aznarià Plan Hidrológico Nacional, torna a insistir en la qüestió en unes declaracions que han alertat els contraris al transvasament de l´Ebre. Una altra vegada el sud de Catalunya en peu de guerra. I el país sencer solidari al seu costat, m´agradaria creure i veure. Perquè la causa de “lo” riu hauria de ser comuna de tots, des de Cadaquès i Bossòst fins a les Cases d´Alcanar, i més avall si convé. Una causa que al seu moment va adquirir una empenta popular inusitada perquè no es tractava només de preservar un cabal determinat, ni tan sols el curs fluvial en sí mateix, sinó que va ser pres per la població d´aquelles comarques meridionals com a símbol d´una lluita que anava més enllà de l´aigua o l´entorn mediambiental. Era el motiu d´una reivindicació col·lectiva, la queixa contra un malestar covat des de feia temps per una consciència de marginació ancestral del territori, no ja tan sols econòmica o en l´àmbit dels equipaments i les infraestructures, sinó sobretot de la dignitat, de l´orgull, de la voluntat de ser i romandre. De fer notar que el sud també existeix i se sent membre de ple dret d´una realitat nacional massa sovint identificada en l´imaginari oficial amb la Catalunya que bascula entre Barcelona i Girona. Una Catalunya d´arrel carolíngia i d´estètica noucentista, la Catalunya de la sardana que massa sovint ha oblidat o menystingut la Catalunya de la jota i dels correbous, però també la Catalunya pirinenca o del pla de Lleida, aquella mena de far west remot i tirant a descordat, no prou ni gaire ben reflectit en la fotografia incompleta de la identitat catalana.

Allò que va passar fa uns anys i ara pot tornar a passar a les terres de l´Ebre, en certa forma explicaria la reacció suscitada més al nord per una mesura governamental que ben pocs –des de fora estant, vull dir des dels despatxos barcelonins- haurien estat capaços d´imaginar. Una disminució imposada per FGC en els serveis del ferrocarril entre Lleida i la Pobla de Segur, que la fa molt poc operativa per als usuaris corrents i en frustra el potencial turístic tot just començat a explotar,  ha estat fortament contestada per veïns i institucions de la zona, inclosos molts alcaldes convergents. La campanya “Volem lo tren” s´ha revelat unànime, transversal i sorollosa. Imprevista en tot cas per les autoritats que l´han provocat, desconeixedores de la història d´un element integrat al paisatge geogràfic i mental que depassa la condició de mitjà de transport per assolir la categoria d´emblema. La línia de la Pobla relliga com un riu de rails i travesses un espai rural poc ric i habitat, com és el Prepirineu ponentí, de Balaguer cap amunt, quan travessa el Montsec i s´endinsa al Pallars Jussà.

Si la construcció d´aquesta via fèrria va esdevenir una autèntica epopeia, moltes vegades ajornada, la seva supervivència ha constituït un permanent ai al cor, massa sovint amenaçada. Reduir les circulacions a la mínima expressió –que és de fet condemnar-la a la supressió definitiva-, ha estat percebut com una ferida més en l´amor propi de la gent d´unes contrades que se senten poc tingudes en compte i afavorides per les administracions. Si l´Ebre és pels ebrencs més que un riu, “lo” tren és pels pallaresos molt més que un simple tren.

EL PUNT AVUI – suplement  PRESÈNCIA

L’autobús de la Pobla

05/02/12Vidal Vidal

M’explicava Joan Elies, alcalde de Llimiana, que el dia que el primer tren va pujar a Cellers, en 1949, ell i uns quants galifardeus més van viatjar en el comboi de baixada fins a l’estació d’Àger, i des d’allí van tornar al poble caminant per tot el congost de Terradets, de tanta il·lusió com els feia la novetat. M’ho deia mentre ens manifestàvem dissabte passat a la Pobla de Segur contra la retallada en aquell tren que és més que un tren, per la seva història i pel seu significat: una anhelant espera de dècades, unes obres difícils, una supervivència amenaçada gairebé des del principi… Més que no un simple mitjà de transport, una epopeia. I un orgull col·lectiu. I una causa justa de profund caràcter simbòlic que les autoritats forasteres no han estat capaces d’intuir, motiu pel qual els sorprèn ara la reacció unànime -serena però ferma- de la gent d’una comarca tan sovint oblidada, sense indústries ni bones comunicacions, que a diferència d’altres zones pirinenques ha vist passar de llarg els beneficis del turisme. I quan descobreixen, gràcies al Tren dels Llacs, que el seu ferrocarril panoràmic pot ser un atractiu per captar visitants, els el redueixen a simple romanalla sense operativitat ni sentit. El nou horari imposat no permet als pallaresos baixar a passar el dia a Lleida al metge o a classe o a treballar o de compres, i en fa pràcticament inviable l’explotació turística. Si, posats a eliminar circulacions, encara haguessin mantingut la que baixa a mitja tarda… Substituiran els trens per autobusos, però no és el mateix, ni per als usuaris corrents ni pel que respecta als turistes. L’Autobús dels Llacs? En fi…

Elies és alcalde de Llimiana per CiU. Tots els alcaldes convergents del Jussà eren a la manifestació, igual que el president del Consell i el diputat provincial Xavier Pont. Un gest valent que els honora, perquè demostraven prioritzar la defensa de la comarca a les consignes de partit. Tant de bo tots els càrrecs institucionals que es deuen al territori actuessin amb la mateixa coherència… Perquè només ells tenen ara a les seves mans -i sobre la seva consciència- el futur de la línia i tot el que representa. Escrivia fa uns dies aquí el col·lega Borrell que, si l’han d’acabar suprimint, més val que n’aixequin els rails, perquè “embruten el paisatge”. No, això mai: mentre hi ha “via” hi ha esperança.

Diari Segre

Vaig esperar en va, aquestes passades vacances, poder tornar a veure per alguna cadena el Doctor Zhivago, un clàssic de les programacions televisives nadalenques. La romàntica història d’amor i de guerra entre Omar Sharif i Julie Christie, basada en la gran novel·la de Boris Pasternak, mentre sona l’emotiva melodia del tema de Lara i corren trens amunt i avall per l’estepa nevada. Que en realitat no és l’estepa ni es tracta de trens russos, sinó la planúria de Sòria on es van rodar els exteriors de la pel·lícula de David Lean, coberta de pols de marbre i de sal per simular la neu -el cim del Moncayo al fons, representant els Urals-, i de la locomotora 140-2054 de Renfe, una Baldwin denominada Guadix perquè havia circulat entre Guadix i Linares-Baeza fins al 1978. La màquina de vapor, de 16 metres de longitud i 72 tones de pes, apareix en altres films com ara El bo, el lleig i el dolent, La mort tenia un preu, L’Índia en flames, Sol roig, Reds o Indiana Jones i l’última croada. I ara mateix la tenim i podem admirar aquí a Lleida, als tallers d’ARMF, on li fan el manteniment, destinada a estirar els vagons de fusta del Tren de la Fresa entre Madrid i Aranjuez i el futur Tren Costa Brava entre Figueres i Port Bou.

No deixa de sorprendre, en un moment en què a tot arreu promouen trens turístics, que un de tant d’èxit i ja consolidat com el Tren dels Llacs, amb mitjanes d’ocupació en les tres temporades que ha estat funcionant que superen el 95% de les places, corri ara el perill de desaparèixer. I no només el comboi d’època dels dissabtes, arrossegat per la Garrafeta, locomotora molt més majestuosa que la cinematogràfica Guadix, sinó potser fins i tot les circulacions convencionals entre Balaguer i la Pobla de Segur, amb l’argument que no surten els números, sense tenir en compte la funció social i d’equilibri territorial d’aquest ferrocarril, ni el seu impacte i potencial turístics, que tan sols s’ha començat a explotar, d’unes possibilitats immenses, atesa l’espectacularitat d’un trajecte que deixa invariablement bocabadats els viatgers. Ja fóra gros que allò que no van aconseguir fa anys els governs forasters -suprimir o deixar morir la línia reduint-la a la mínima expressió-, ho fes ara la Generalitat… Un esforç de sensibilitat i una mica d’imaginació, si us plau, entre tots, per salvar el tren de la Pobla. Perquè VOLEM LO TREN!

Diari Segre

11/12/11 Vidal Vidal

Torna el cinema a Tremp. Han reformat el teatre La Lira, que va reobrir les portes el cap de setmana passat, després de tres anys d’obres. Enhorabona als cinèfils trempolins. Es tracta, ara com ara, d’una de les dues úniques sales de projeccions amb programació regular que sobreviuen als dos Pallars. L’altra és el Cine Avenida de la Pobla de Segur, gestionada actualment pel mateix Circuit Urgellenc, que s’ha fet càrrec també de la del cap de comarca. En fi, una bona notícia en el sector avui dia tan baquetejat del setè art, enmig d’un panorama desolador: tan sols una dotzena de localitats de la província (ja que alguns no van voler vegueries, ens caldrà seguir emprant l’odiosa expressió província, d’etimologia, d’altra banda, tan escaient, en tant que terra de vençuts) disposen encara de cinema cada dissabte i diumenge, a part de la ciutat de Lleida, on de moment n’estem prou ben servits, donades les circumstàncies, si bé no sabem per quant de temps. Toquem ferro. Millor pel cas: toquem cel·luloide.

L’estrena de la renovada pantalla de La Lira va ser protagonitzada per un actor d’allò més singular: Tintín. Hi van passar El secret de l’unicorn, l’últim treball del mag Spielberg, basat en les aventures del jove periodista dels pantalonets de golf. Ep, una còpia digital en 3D. M’imagino l’encuriosit públic baixpallarès, que no n’ha vist de més verdes (matiso: segur que sí ha vist pel·lícules verdes, però no amb relleu), posant-se disciplinadament les ulleretes de cartró per copsar l’efecte de profunditat en la successió de fotogrames. Tot un quadre digne de veure, el de la platea des de l’escenari, amb totes aquelles fileres de quatre ulls.

A l’Avenida de la Pobla, just en aquella hora, els espectadors estaven contemplant la mateixa cinta, però sense la sofisticació tecnològica de les tres dimensions gaudida pels comarcans de la conca de més avall. I just a la vora del cinema poblatà, a l’avinguda Sant Miquel del Pui, 43, l’aparador de l’agència de viatges Pirineu Emoció lluirà fins passat festes una deliciosa maqueta de trens elèctrics LGB, obra del prestigiós modelista Raül Valls, editor de la revista especialitzada MásTren, que comparteix passions ferroviàries i tintinesques, en què alguns dels ninotets en miniatura són precisament personatges d’Hergé, com un capità Haddock fumant la pipa dalt d’un vagó o un quiosquer Dupond. O és Dupont?

Diari Segre

Més de 300 persones, agrupats en petits grups de 4 i 6 participats i algun grup en autocar, ja han fet el programa turístic de cap de setmana “Pallars Nostàlgic”. Les impressions en acabar el viatge son plenament satisfactòries, tothom coincideix en agrair el tracte rebut per part les persones que els han atès, guies, taxistes, personal dels allotjaments i restaurants. També estan d’acord en que els ha agradat molt i s’ho han passat molt bé.

Comentaris rebuts:

“Respecto al fin de semana… yo diría que ha sido fantástico, nos ha gustado mucho y encima todo ha acompañado, incluso el tiempo ha sido perfecto.Los servicios que hemos recibido por parte vuestra aprueban con nota. Todo ha funcionado sin problemas.Y el trato personal, sobresaliente por parte de todo el mundo, la gente ha sido muy agradable en todos los aspectos (taxista, guías, personal del hotel y los restaurantes, resto de visitas, los vecinos de los pueblos que visitábamos, etc.)

En fin… Un fin de semana para repetir y una nota de sobresaliente ” J.M.  29/04/10

” Us donem una molt bona nota per el cap de setmana que ens heu oferit.
Ens ho hem passat molt bé i hem gaudit intensament de la vostra oferta.
Molt bé els guies (el de la Pobla -Museu dels raiers, casa Mauri i destileria, els dos xofers, especial menció per els de les botigues de Salàs i també per la senyora de les Salines de Gerri de la Sal !)
El tracte per part de tots ells ha estat exquisit, molt amable, i amb una disposició que agraïm sincerament.
Volem dir-vos que també ens ha semblat molt bo el nivell d´informació que tenien tots ells, i la manera en que ens l´han transmès.
I també la durada que hi teniu assignada a cada visita i el ritme que li heu donat (no permet fer-se avorrit, ni tampoc hem anat a tota màquina, per tant perfecte). ” X.T. 16/05/2011

“la impressió que tots en varem treure del viatge és : excel·lent
- ben dissenyat el circuit
- ben atesos en tot moment
- el servei de taxi immillorable
- els restaurants molt bé, tot i que ens varem trobar que al d’ aquí a la Pobla tenien el mateix menú tant per dinar com per sopar. creiem que per sopar podrien fer un menú més “de nit”, però pel demés perfecte
- l’allotjament responia a allò que ens havíem imaginat, senzill però net i endreçat.
sens cap mena de dubte “us recomanarem ” a tot aquell que ens ho demani” J.S. 06/05/2011

“Comentar-te que els meus pares, m’expliquen que van gaudir molt de la ruta; tan per l’atenció rebuda, com pels paratges i instal·lacions visitades, i els menjars!! Els hi ha agradat molt la experiència i, tal i com ens ho expliquen, ens n’agafem ganes a nosaltres, de fer-la.Moltes gràcies per tot!! G.C. 24-05-11

Agraïm sincerament els comentaris dels nostres clients, la seva opinió es molt important per nosaltres, prenem nota dels seus suggeriments i tractem d’incidir en els aspectes que cal millorar per poder oferir un producte de qualitat i el Pallars més autèntic.

06/11/11 -Vidal Vidal

Una notícia bona i una altra potser no tant, que està per veure. Comencem per la bona: el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, ha garantit per una temporada més la continuïtat del Tren dels Llacs, en tant que combois històrics estirats per la Garrafeta. Costaria d’entendre la clausura d’una oferta que els tres anys que

VISTAS DE EXCEPCIÓN  POR LLEIDA, A BORDO DE UN TREN HISTÓRICO

Noelia Conrado / El Mundo.es

04/08/11- Vidal Vidal

Esplèndid reportatge de nou pàgines al darrer número de la prestigiosa revista Cuina, titulat Els sabors del Tren dels Llacs, text de Josep Sucarrats i espectaculars fotografies de David del Val, en què podem veure els protagonistes del llarg i exhaustiu article a bord de la Garrafeta o d´algun dels vagons d´època arrossegats els dissabtes de primavera i tardor per aquella locomotora.

Uns protagonistes que són cuiners i productors alimentaris del Montsec i el Pallars Jussà, els negocis dels quals s´han vist beneficiats –amb major o menor grau- per aquest nou recurs turístic sobre rails que en tan sols tres anys de funcionament regular ha assolit una atractiva imatge de marca i el relat imprescindible per triomfar. No hi són tots els que hi haurien de ser, perquè m´imagino que els autors del treball periodístic estaven sotmesos a una limitació, com sempre injusta, però als que hi surten ningú no els pot negar mèrits ni representativitat. Són els xefs del restaurant del Llac de Cellers, de Casa Lola de Talarn –el somriure de la Florita a peu de màquina no té preu-, del Gab´s al CITA entre Tremp i Salàs, de La Cuineta de la Pobla de Segur (Montse, recorda que em deus un paraigües) i de Casa Masover de Buira, a la vall de Manyanet, constatació que la influència del ferrocarril turístic no s´atura a l´estació de la Pobla sinó que arriba i encara podria arribar bastant més amunt, per les carreteres del Pont de Suert i de Sort, tal com en un principi ha estat concebut aquest projecte integral que contempla tant els trens històrics com els combois convencionals, perquè no hem d´oblidar que el principal al·licient d´aquesta línia és el propi trajecte panoràmic des de Balaguer cap dalt.

Completen l´oferta gastronòmica dels voltants de la via les melmelades i l´oli de Casa Roca de Sant Martí de Barcedana, els vins excel·lents del celler Castell d´Encús a Santa Engràcia, els xolís i altre embotits típics de Llania de la Pobla, així com mencions a la vedella ecològica de Cal Tomàs, a la ratafia dels Raiers o als formatges de cabra Vilavella de Basturs. En fi, una enèsima demostració palpable –comestible, en aquest cas- de la consolidació del Tren dels Llacs com a eix d´una ruta amb gran futur i aparador mòbil del territori sobre rodes de ferro. Esperem que els nous responsables del Patronat de Turisme de la Diputació hi continuïn apostant.

Publicat a:

• SEGRE 04/08/11, contraportada.

Emocions al Pirineu